De fosc a clar: l'ordre invers

Si alguna vegada has pintat amb aquarel·la, tens una regla ficada als dits: el paper és el teu valor més clar, així que deixes les llums en reserva i vas avançant capa rere capa cap al fosc. Amb la pintura cobrent passa exactament el contrari. L'acrílic i el guaix tapen, o sigui que pots posar clar sobre fosc. Això capgira tot el procés — i justament aquesta inversió és el punt on fracassen la majoria d'esbossos de principiant amb pintura cobrent, no pas el material.

La base tonal: fora el full blanc

Abans de fer res més, tenyeix tot el full amb un to mitjà i apagat. Terra de Siena torrada diluïda, un gris neutre o una barreja de tots dos funcionen bé. No vols posar color, vols treure't de sobre el blanc enlluernador, perquè sobre fons blanc qualsevol to que hi posis després sembla massa fosc i acabes corregint-te fins a un carreró sense sortida.

La base pot ser irregular i tacada; ha de transparentar-se a les vores i donar cohesió a la imatge més endavant. Estén-la amb un pinzell ample per tot el full en vint o trenta segons i espera que quedi mat. Amb acrílic, a l'exterior això va molt ràpid; amb guaix, una mica més lent. En tots dos casos val el mateix: no continuïs treballant sobre una capa que encara brilla.

Primer les masses fosques

Ara busca les zones més fosques del teu motiu — no els detalls, sinó les masses. La cara d'ombra d'una cantonada d'edifici, la fondària sota un ràfec, la zona sota els cotxes aparcats, l'interior d'una finestra oberta. Aquestes superfícies les poses com a formes contínues, amb pintura relativament seca i gairebé sense diluir.

Amb tres o quatre taques fosques n'hi ha prou, normalment, perquè la imatge s'aguanti. Són la teva estructura: tot el que vingui després es mesurarà amb elles. Qui posa els foscos massa tard, al final ja no s'atreveix a anar prou fosc i acaba en una papilla grisa de mitges tintes sense contrast.

Les mitges tintes, la part més gran

El gruix de qualsevol motiu es troba en el to mitjà: façanes a mitja llum, paviment, capçades d'arbres, cel en dia tapat. Aquests tons els poses cobrint la base, superfície rere superfície, deixant conscientment petites vores de la base a la vista. Això estalvia temps i manté l'esbós viu.

Quan barregis, compara sempre cada to nou amb els foscos que ja has posat, no amb la paleta. A la paleta gairebé tot sembla massa fosc; al full, gairebé tot sembla massa clar.

Les llums al final, gruixudes i amb poc blanc

Només al final arriben les llums: l'aresta assolellada d'una vora de teulada, un rètol il·luminat, la cara clara de la façana, un reflex sobre l'asfalt mullat. Aquests punts els pintes gruixuts i cobrents, amb poca aigua, amb traços curts i decidits. Si dubtes i hi passes el pinzell diverses vegades, tornes a aixecar la capa de sota.

El blanc, dosifica'l. Com més blanc pur hi ha en un to, més guixós i mort sembla. Una llum gairebé mai no és blanca, sinó de color: amb sol, barreja el blanc amb un toc de groc o ocre; a l'ombra sota cel blau o al capvespre, blanc amb una mica de blau. Aquesta decisió — llum càlida o freda — la prens un cop per esbós i la mantens fins al final. Llums càlides al costat d'ombres fredes (o a l'inrevés) generen sensació d'espai gairebé automàticament.

Les vores les fas amb el pinzell

En aquarel·la controles les transicions suaus amb aigua. Amb pintura cobrent això seria un error: l'aigua fa la pintura transparent i fangosa. Aquí les vores es fan amb el gest del pinzell. Una vora dura la poses amb el cantell del pinzell d'una sola passada, sense retocar. Una vora suau l'aconsegueixes fregant amb un pinzell gairebé sec de través per damunt del límit encara no del tot sec, o encavalcant els dos tons a la juntura amb uns quants tocs. Poca aigua, més canell.

Dos errors que es repeteixen sempre

El primer: pintar massa diluït. Si dilueixes molt l'acrílic o el guaix, ja no tens una pintura cobrent, sinó una aquarel·la tèrbola sense la lluminositat del paper blanc. La pintura ha de sortir del pinzell com nata, no com te.

El segon: massa capes sobre pintura encara humida. Cada capa nova posada sobre una superfície que brilla es barreja amb la de sota i dóna fang. Deixa que cada capa quedi mat abans de continuar i limita't a tres o quatre capes en total.

Exercici

Busca a fora o des de la finestra una cantonada d'edifici senzilla on la cara de llum i la d'ombra es distingeixin clarament. Pinta-la dues vegades, petita, uns vuit minuts cada cop. La primera, malament a posta: comença clar i avança cap al fosc com en aquarel·la. La segona, bé: base tenyida, masses fosques, mitges tintes i, al final, les llums gruixudes amb blanc més un toc de groc o de blau. Posa-les l'una al costat de l'altra i mira quina versió té més contrast, vores més netes i una llum més clara. Anota en dues frases què t'ha resultat més fàcil a la segona passada.