Perspectiva light

La perspectiva sona a classe de geometria, a regle i angles exactes. Per a l'urban sketching només en necessites una petita part, ben pràctica. Aquesta lliçó et mostra les regles d'or amb què els teus carrers i les teves cases quedaran bé sense que hagis de fer servir el regle ni una sola vegada.

La línia d'horitzó: el teu punt de partida

Tota perspectiva comença amb l'altura dels teus ulls, també anomenada línia d'horitzó. Imagina't una línia horitzontal imaginària que travessa el dibuix exactament a l'altura dels teus ulls. Tot el que queda per sobre d'aquesta línia —per exemple una teulada alta— baixa lleugerament cap a la línia d'horitzó en el teu dibuix. Tot el que queda per sota, com ara la vora inferior d'una porta, puja lleugerament cap a la línia d'horitzó. Només allò que es troba exactament a l'altura dels ulls es manté com una horitzontal de debò.

Determina la línia d'horitzó abans de tot, fins i tot abans de dibuixar un sol contorn. Si estàs assegut, queda més avall dins el dibuix; si estàs dret, més amunt. Si seus en una terrassa del primer pis i mires el carrer cap avall, fins i tot queda per sobre de les cases que tens al davant. Marca tranquil·lament la línia d'horitzó ben fluixet amb el llapis: després desapareixerà sota el color.

Un punt de fuga per al carrer

Un carrer recte que s'allunya de tu cap al fons segueix la forma més senzilla de perspectiva: un sol punt de fuga. Totes les línies que a la realitat són paral·leles al carrer —vores de la vorera, línies de façana, vies del tramvia— convergeixen en el teu dibuix cap a un únic punt sobre la línia d'horitzó. Com més lluny queda una aresta de l'observador, més s'acosta a aquest punt de fuga.

Per a l'esbós no cal que dibuixis el punt de fuga amb exactitud. N'hi ha prou que t'imaginis més o menys on es troba i que hi orientis a grans trets totes les línies del carrer. L'important és només la direcció: les línies que s'allunyen de l'observador mai no es fan més inclinades, sinó més planes com més s'allunyen de l'ull.

Dos punts de fuga per a la cantonada d'una casa

Si ets de biaix davant de la cantonada d'una casa, veus alhora dues façanes: i per tant necessites dos punts de fuga, un a l'esquerra i un a la dreta sobre la línia d'horitzó, sovint molt més enllà de la vora del full. L'aresta vertical de la cantonada es manté realment vertical, i és l'únic ancoratge fix. Des d'allà, les línies de les façanes van cap a l'esquerra, a un punt de fuga, i cap a la dreta, a l'altre.

També aquí n'hi ha prou amb intuir la direcció. Dibuixa primer l'aresta vertical de la cantonada i després acosta't a les dues façanes amb línies lleugerament inclinades cap avall. Les finestres i les portes de cada costat segueixen la mateixa inclinació que la línia de façana corresponent; si no, semblen deformades.

Mesurar amb el llapis

Per calcular les proporcions sense fer números, estira el braç i posa el llapis vertical davant del motiu. Tanca un ull. Mesura amb el polze quantes llargades de llapis ocupa l'altura d'una finestra o l'amplada d'un edifici i compara aquesta mida amb altres elements del dibuix. Així descobriràs, per exemple, que una porta fa unes dues altures i mitja de finestra, o que una torre és tres vegades més alta que la casa del costat. Aquests valors comparatius els trasllades directament al paper, sense conèixer ni una sola mesura en centímetres.

Errors típics i com evitar-los

L'error més freqüent són les teulades massa inclinades: els principiants dibuixen sovint les teulades a dues aigües molt més punxegudes del que són en realitat, perquè l'ull sobreestima les inclinacions. Mira-t'ho conscientment dues vegades i compara l'angle de la teulada amb una horitzontal imaginària abans de fixar-lo. Un segon clàssic són les finestres que a la façana no segueixen la línia de fuga i per això semblen sortir-se de la paret. Alinea conscientment cada element de finestra amb la inclinació de la línia de façana on es troba. I, en tercer lloc: una línia d'horitzó mal col·locada fa trontollar tota l'escena, encara que cada línia per separat estigui bé. Per això, fixa-la realment primer de tot.

Exercici

Busca a fora o des de la finestra un carrer amb una línia de fuga visible o una cantonada de casa que vegis de biaix. Dibuixa primer, ben fluixet, la línia d'horitzó a l'altura dels ulls. Després determina amb el llapis estirat dues o tres relacions de mida, per exemple l'altura de la finestra respecte a l'altura de l'edifici. Dibuixa l'escena amb el retolador calibrat i orienta conscientment cada línia cap al punt de fuga imaginari. Dedica-hi de 15 a 20 minuts.

Per recordar

La línia d'horitzó a l'altura dels ulls es fixa abans de tot; tota la resta s'hi orienta. Les línies paral·leles que s'allunyen convergeixen cap a un punt de fuga; en una cantonada de casa, en són dos. Mesura amb el llapis estirat en lloc de calcular les proporcions a ull, i vigila especialment els angles de les teulades.