Per què regles? Les imatges són un llenguatge

La pregunta apareix en tots els cursos, normalment a la segona classe: «Per què m'he de subjectar a la secció àuria, a les harmonies de color, als punts de fuga? No puc pintar simplement el que vull i ser artista?». La resposta honesta té dues parts. Sí, pots pintar el que vulguis. I també: si vols que la teva imatge digui alguna cosa, necessites un llenguatge que els altres entenguin.

Les imatges parlen

Una imatge mai no és només color sobre paper. És un missatge. Has estat dret en una cantonada, alguna cosa t'ha atret: la llum sobre una façana, l'estretor d'un carreró, una persona que espera. I això és precisament el que vols transmetre: no el carreró, sinó la teva mirada sobre el carreró. Qui miri la teva imatge ha de sentir el que tu has sentit, sense que tu siguis al costat explicant-ho.

Perquè això funcioni, tots dos heu de parlar el mateix llenguatge. I aquest llenguatge té paraules i una gramàtica. Les seves paraules són línia, superfície, valor tonal, color, aresta, direcció. La seva gramàtica són les regles que ara estàs aprenent: on se situa el focus, com els valors ordenen una imatge, com les línies guien la mirada, com els colors càlids i freds expliquen proximitat i llunyania, com una línia d'horitzó determina si qui mira està dret, assegut o mira des de dalt.

Com els infants aprenen a parlar

Pensa en com un infant aprèn a parlar. No comença amb poemes. Aprèn sons, després paraules, després frases, després gramàtica; i no pas perquè els adults el vulguin controlar, sinó perquè l'infant vol ser entès. Només quan la gramàtica està assentada arriba el to propi: acudits, exageracions, paraules inventades, rimes. La creativitat no és el contrari de la gramàtica. És allò que es pot fer amb la gramàtica quan ja no cal pensar-la.

Amb la pintura passa exactament el mateix. La secció àuria no és una llei, sinó una observació: les persones perceben una divisió d'aproximadament un terç i dos terços com a viva, i una divisió per la meitat com a rígida. Les harmonies de color descriuen allò que l'ull llegeix com a conjunt. La perspectiva és la gramàtica de l'espai: qui la domina pot afirmar profunditat, i qui la trenca conscientment està dient alguna cosa. Qui simplement no la coneix diu sense voler una cosa diferent de la que pretén. La diferència entre una casa que s'inclina per intenció i una casa que s'inclina per desconeixement és la mateixa que entre un dialecte i un error: l'un és una elecció, l'altre una casualitat.

Tots els llenguatges són vàlids

I aquí ve la segona part de la resposta, la més important. No hi ha un únic llenguatge visual correcte. L'alemany no és més correcte que el castellà, i la composició del Renaixement no és més correcta que la d'un gravat japonès o la d'un còmic. Cadascun d'aquests llenguatges té la seva pròpia gramàtica, coherent en ella mateixa. La perspectiva central ho ordena tot cap a un punt de fuga, el llenguatge visual egipci ordena segons el significat, un dibuix infantil ordena segons la importància per a l'infant. Tots tres són complets, tots tres funcionen si qui pinta i qui mira parlen el mateix llenguatge.

El que aprens en aquests cursos és un llenguatge visual: el de l'esbós occidental davant del motiu, amb alçada dels ulls, valors i focus. És el més estès en l'urban sketching, i per això comencem per ell. No és l'únic. Qui el domina, després pot canviar, barrejar o desenvolupar-ne un de propi, igual que algú que parla dues llengües comença a jugar entre totes dues. La regla, doncs, no diu «segueix-la», sinó «aprèn-la prou bé per poder triar».

Què vol dir això per al teu quadern d'esbossos

En la pràctica, això significa tres coses. Primer: aprèn la gramàtica amb frases senzilles, és a dir, amb motius petits, pocs colors, valors clars. Segon: digues una sola cosa per imatge. Una frase amb quatre subordinades és difícil de llegir, i una imatge amb quatre punts focals també. Tercer: si vols trencar una regla, trenca-la ben fort. Una casa inclinada a propòsit ha d'inclinar-se de debò; un color deliberadament fals ha de ser inequívocament fals. Els trencaments a mitges es llegeixen com a errors.

El coach d'aquesta app parla aquest llenguatge amb tu. Quan et diu «posa el focus» o «ombres més fredes», no corregeix el teu gust, sinó que t'ajuda a dir allò que volies dir. Quan vulguis dir una cosa diferent de la que ell entén, digues-l'hi. Llavors aprendrà el teu dialecte.

Exercici

Agafa un motiu senzill davant de la teva finestra: una casa, un arbre, un carrer. Esbossa'l dues vegades, cada vegada en una postal, deu minuts cadascuna. La primera vegada segueix la gramàtica estrictament: primer l'alçada dels ulls, tres valors, un focus a la secció àuria. La segona vegada trenca una única regla de manera intencionada i clara, per exemple posa el focus just al centre o fes tots els colors freds. Posa les dues postals l'una al costat de l'altra i escriu sota cadascuna, en una frase, què diu. Si pots escriure totes dues frases, ja estàs parlant.