Llapis aquarel·lables: dibuixar en sec, difondre amb aigua

Els llapis aquarel·lables semblen llapis de color normals, però es comporten d'una altra manera tan bon punt hi entra l'aigua: el pigment es dissol i s'estén com una vetadura. Així tens totes dues coses a la mà quan ets fora: el control del llapis i la suavitat de la capa de color. En aquesta darrera lliçó ho ajuntem tot el que has après sobre pressió, capes i ombres complementàries, i hi afegim l'aigua.

El pont entre el llapis i el pinzell

El procés és sempre el mateix: dibuixes en sec tal com estàs acostumat i només després decideixes quines zones dissols. Primer fas un ratllat solt sobre una superfície i tot seguit hi passes un pinzell humit per sobre —el més pràctic és un pinzell amb dipòsit d'aigua, perquè així no has de fer equilibris amb un got. El ratllat es converteix en una superfície de color tancada, les marques del traç desapareixen en part i el color de cop sembla més profund i saturat.

El més bonic és això: no necessites paleta, ni caixa de colors, ni barrejar per endavant. Els teus colors ja són sobre el paper, l'aigua només els activa. I pots decidir a mitja esbós si arribes a fer servir aigua o no. Si tot queda sec, tens un dibuix a llapis de color. Si dissols dos o tres punts, el full guanya profunditat immediatament.

Menys pigment del que et penses

L'error més habitual dels principiants és aplicar massa color abans que hi arribi l'aigua. En sec, un ratllat lleuger sembla pàl·lid i inofensiu; en mullat es converteix en una superfície sorprenentment intensa. Compta que la impressió de color es duplica aproximadament en dissoldre's. Treballa, doncs, amb la mateixa pressió lleugera que a les capes seques i deixa blanc de paper entre els traços de manera conscient. Aquest blanc l'arrossega l'aigua i fa que la vetadura quedi uniforme i airosa.

Si una superfície dissolta et sembla massa fluixa, deixa-la assecar i torna-hi a fer un ratllat per sobre. Cap amunt sempre es pot, cap avall gairebé mai.

Quatre tècniques que ja fan prou al carrer

La primera: ratllar una superfície i difondre-la del tot. Va bé per a cels, parets de cases, asfalt; és a dir, tot allò on vols una superfície tranquil·la i tancada, sense que les direccions dels traços distreguin.

La segona: dissoldre només la vora de l'ombra. Fas el ratllat com sempre i passes el pinzell humit només per allà on l'ombra és més fosca. Així es forma una vora suau i saturada, mentre que la superfície del costat queda seca i ratllada. Aquest contrast entre difós i ratllat és un recurs molt eficaç i et costa cinc segons.

La tercera: agafar el color directament del llapis. Mulles la punta del pinzell i la passes per la punta del llapis. El que reculls és pigment gairebé pur: ideal per a accents intensos com una finestra fosca, l'escletxa d'una porta, l'ombra sota un banc. És el color més fosc que dona aquest material i només en necessites uns pocs tocs.

La quarta: la línia sobre la vetadura ja seca. Quan la superfície és realment seca, hi tornes a dibuixar amb el llapis per sobre: marcs de finestra, branques, travessers, retolacions. El traç queda nítid sobre la superfície suau i retorna els detalls que l'aigua s'havia empassat.

Ordre i assecat

Pensa en capes com a l'aquarel·la: de clar a fosc, de les superfícies grans als detalls petits. Les superfícies veïnes dissoltes es barregen si totes dues són humides. Si vols una vora clara entre el teulat i el cel, dissol primer una superfície, espera un moment i després posa't amb l'altra. A fora, el paper s'asseca normalment en un o dos minuts: temps durant el qual pots preparar la superfície següent amb un ratllat en sec. Així treballes sense pauses i entres en un ritme tranquil.

On es torça

Massa aigua és l'enemic principal. Si el pinzell queda massa mullat, el pigment sura i s'ajunta des de totes direccions, i uns colors diferenciats es tornen una pasta grisa uniforme. Per això, prem el pinzell amb dipòsit només un instant i asseca'l amb el drap fins que estigui humit i no gotegi. Segon punt: el paper. Per sota de 200 grams per metre quadrat el full s'ondula de seguida, i a les valls de les ones el color s'acumula formant vores desagradables. Un quadern d'esbossos de 200 a 300 g/m² resol aquest problema del tot. I tercer: no cal que cada superfície es mulli. Els fulls més interessants sovint tenen només dos o tres punts dissolts.

Exercici

Busca un banc de parc amb un arbre al darrere o al costat; marge de temps, 20 minuts. Dibuixa primer les dues coses completament en sec: la capçada de l'arbre amb superfícies ratllades soltament, el banc amb traços clars i l'ombra en un color complementari. Després agafes el pinzell humit i dissols exclusivament la meitat inferior de la capçada, és a dir, la zona que queda a l'ombra. La meitat superior, la que mira a la llum, queda seca i ratllada. El banc el deixes del tot sec: només l'ombra que projecta a terra la pots dissoldre amb una passada. Al final, quan tot estigui sec, hi traces amb el llapis dues o tres branques per sobre de la capçada difosa.

Per recordar

Dibuixa en sec i després decideix on va l'aigua. Menys pigment del que et penses, perquè l'aigua gairebé duplica la impressió de color. I l'encant és en la convivència: vora d'ombra difosa al costat de ratllat sec.