Fineliner, ploma estilogràfica, retolador de pinzell: les eines

La tinta no perdona res. El que queda al paper, hi queda: i precisament per això és el millor entrenament per al teu ull i per a la teva mà. Però abans de traçar línies que es queden, val la pena posar les eines una al costat de l'altra. Cadascuna té una veu pròpia: una és objectiva i regular, una altra viva, una altra ràpida i ampla, una altra rasposa i imprevisible. No cal que les tinguis totes, però sí que has de saber quina portes a la bossa i què pot fer.

Fineliner amb tinta pigmentada

El fineliner és el principiant més honest. La punta dona una sola amplada de línia, per molt que premis: això t'estalvia una decisió i et deixa concentrar en la forma. Els gruixos van del 0.1 al 0.8: amb el 0.1 i el 0.3 dibuixes les divisions de les finestres, baranes, teules; amb el 0.5 i el 0.8 poses les arestes fosques, les cares d'ombra i la vora més propera de la imatge. Per començar, dos gruixos ja són ben bé suficients.

La paraula clau és tinta pigmentada. S'asseca resistent a l'aigua i ja no s'escampa si més endavant hi passes aigua o color per sobre. Compta amb uns CHF 4 a 6 per retolador i amb el fet que el paper rugós estova i esmussa la punta de pressa. Per això, guarda't un retolador nou per als treballs fins i deixa que el gastat faci les textures grolleres: sovint és el que escriu amb una inquietud especialment bonica.

Ploma estilogràfica amb plumí flexible o fude

Aquí la cosa s'anima. Un plumí flexible s'obre sota la pressió: recolzat suaument, dona una línia de cabell; premut amb força, una línia potent. Així modeles el pes dins del mateix traç, sense canviar d'eina. El plumí fude està doblegat cap amunt; agafat ben dret dona una línia molt fina, i posat pla, una d'ampla. Amb una sola eina cobreixes tot el ventall, del detall a la foscor: només gires el canell.

El punt on molta gent ensopega és la tinta. La majoria de tintes per a estilogràfica són solubles en aigua. No és cap defecte, sinó una possibilitat: si passes un pinzell humit sobre la línia seca, se'n desprèn color i obtens grisos suaus directament del dibuix. Però si vols posar-hi aquarel·la a sobre i conservar el contorn, necessites una tinta de document resistent a l'aigua, com ara Platinum Carbon o De Atramentis Document. Aquestes tintes pigmentades demanen una mica de cura: no les deixis assecar durant setmanes i esbandeix la ploma amb aigua de tant en tant.

El retolador de pinzell

El retolador de pinzell té una punta de fibra o de pèl flexible i acabada en punta, i en un sol traç passa de finíssim a l'amplada d'un dit. És l'eina per a les masses: capçades d'arbres, ombres sota els ràfecs, forats foscos de finestres, asfalt mullat. Justament perquè cobreix molta superfície tan de pressa, també és l'eina més perillosa: en dos minuts un esbós pot quedar completament negre. Fes-lo servir conscientment al final, quan ja sàpigues on és el punt més fosc de la teva imatge. Per cert, un retolador de pinzell mig assecat val or per a superfícies grises i ratllades.

Ploma de bambú o branqueta amb tinter

L'eina més arcaica també és la més sorprenent. La ploma de bambú o una branqueta esmolada no tenen dipòsit: acabada de sucar, la línia és plena i ampla; al cap de pocs centímetres es torna seca, rasposa, interrompuda. Aquests atzars donen a la pedra, a l'escorça, al arrebossat i a les façanes velles una textura que amb el fineliner no aconseguiràs mai igual. El preu: necessites una taula o una superfície estable per al tinter obert. És una eina de cafè, de banc o de balcó, no pas per dibuixar dret a la cruïlla.

El paper de sota

Les plomes el volen llis. Una superfície satinada deixa lliscar la punta sense que s'enganxi ni aixequi fibres. Per a les textures de fineliner, una superfície lleugerament rugosa queda més bonica: les tramades s'esquerden una mica i semblen més vives, tot i que la punta es desgasta més de pressa. Tan bon punt vulguis fer aiguades, és a dir treballar amb aigua, necessites 200 g/m² o més; si no, el full s'ondula i la línia queda dins d'un sot.

Resistent a l'aigua o soluble: decideix-ho conscientment

Fes-te aquesta pregunta abans del primer traç, no després. Vols que la línia es mantingui i que el color només l'acompanyi? Doncs resistent a l'aigua. Vols que la línia mateixa es converteixi en gris, amb vores i transicions suaus? Doncs soluble. Prova cadascuna de les teves eines un cop a casa: fes un traç, deixa'l assecar dos minuts i passa-hi un pinzell mullat per sobre. El que vegis llavors, ho sabràs per sempre.

Exercici

Agafa un full i divideix-lo amb llapis en tants camps com eines tinguis. Dibuixa a cada camp el teu alfabet de traços: una línia llarga i lenta, una filera de punts, un camp de tramada, un bucle continu. Dedica un minut aproximadament a cada eina. Després posa't a la finestra o surt a fora i busca un detall concret d'una finestra: un marc amb manovella, una persiana, un travesser amb un reflex. Torna a dibuixar aquest mateix detall una vegada amb cada eina, dos minuts cadascuna, petit i sense dibuix previ. Al final poses les variants una al costat de l'altra i decideixes quina línia et sembla més la teva. Amb aquesta continuaràs treballant al mòdul següent.