Paleta limitada: harmonia a través de la barreja

Quan un quadre sembla inquiet, poques vegades és per falta de colors: gairebé sempre és perquè n'hi ha massa. Cada tub que portes directament del pot al paper hi aporta el seu propi pigment, i dotze pigments diferents en un esbós donen dotze estats d'ànim diferents. La pintura opaca hi és especialment implacable, perquè les superfícies són grans i els colors, potents. La solució és sorprenentment senzilla: redueixes a cinc tubs i ho barreges tot tu mateix.

Els cinc tubs

Necessites un blanc de titani, un groc mitjà, un vermell mitjà, blau ultramar i terra de Siena cremada. Amb l'acrílic i el gouache, el blanc és el tub que s'acaba més de pressa, així que compra'l en format gran. Els altres quatre et duraran molts mesos en tubs petits. En conjunt, aquest joc et costarà uns CHF 40 a 60, força menys que un estoig de dotze, i aprendràs incomparablement més.

El que hi falta et crida l'atenció de seguida: ni negre, ni verd, ni marró, ni gris. I justament aquest és el punt. Aquests quatre colors els barreges a partir dels cinc tubs i, com que els barreges tu, encaixen entre ells.

El gris és el color de ciutat més freqüent

Ultramar més terra de Siena cremada més blanc et dona tota la gamma de grisos que necessites en una ciutat. La proporció entre els dos colors cromàtics decideix la temperatura: si domina l'ultramar, el gris esdevé fred i tirant a blau, com una paret de formigó a l'ombra o una teulada sota els núvols. Si domina la terra de Siena cremada, es torna càlid i lleugerament vermellós, com un arrebossat tocat pel sol. I el blanc només determina com de clar serà el gris, no pas el seu caràcter.

Val la pena practicar-ho, perquè en barrejar aprens a moure els dos comandaments per separat: primer ajustes la temperatura i després la lluminositat amb el blanc. Qui canvia totes dues coses alhora acaba en un fangar.

Verd, façanes, asfalt

El verd neix del groc més l'ultramar. Barrejat així, sol ser massa estrident per a un esbós urbà: els arbres davant de cases grises són més apagats del que sembla. Un toquet minúscul de vermell li treu l'estridència al verd, perquè el vermell és el seu color complementari i abaixa la saturació sense engrisar-lo. Posa'n de debò molt poc, amb la puntíssima del pinzell n'hi ha prou.

Les façanes les obtens amb terra de Siena cremada més blanc: això et dona els tons de pedra sorrenca, terracota i ocre de les parets del casc antic, des d'un marró vermellós potent fins a un rosa pàl·lid, segons la quantitat de blanc. Un pèl de groc empeny el to cap a l'ocre; un pèl d'ultramar, cap al rosa vell.

L'asfalt és ultramar més terra de Siena cremada sense blanc. Aquesta barreja queda gairebé negra, però es manté viva, perquè segons la proporció bascula cap al gris blavós o cap al negre marronós. En un esbós urbà pràcticament mai no cal que vagis més fosc que aquesta barreja. El negre del tub deixaria les teves ombres planes i mortes.

El to mare ho lliga tot

Ara ve el truc que converteix cinc tubs en un quadre harmònic: repeteixes un color en totes les barreges. Tria, per exemple, la terra de Siena cremada i afegeix-ne una petita part a cada barreja de la paleta: al verd, al gris i fins i tot al blau del cel. Aquest color present a tot arreu s'anomena to mare. Empeny tots els tons en la mateixa direcció, i el teu ull ho llegeix com una llum compartida. Amb temps fred i gris, agafa l'ultramar com a to mare; amb sol de capvespre, més aviat el vermell.

El valor abans que el to

Més important que el to exacte és el valor, és a dir, com de clara o fosca és una superfície. Si encertes el valor, el teu ull perdona un to sorprenentment desviat: una paret pot haver-te sortit massa rosa o massa grisa mentre es mantingui més clara que la teulada i més fosca que el cel. Si no encertes el valor, ni el to més bonic no hi farà res: el quadre continuarà sent pla. Per això, en cas de dubte, comprova-ho amb els ulls mig aclucats: els colors desapareixen i només queda visible l'escalonat de clars i foscos.

Organitzar la paleta

Dona a la teva paleta un ordre fix, perquè la puguis fer servir a cegues. El blanc va a dalt, separat de tota la resta, perquè és el que necessites més sovint i en més quantitat. A l'esquerra hi poses els colors càlids, és a dir, groc, vermell i terra de Siena cremada; a la dreta, el fred, l'ultramar. El centre queda lliure com a zona de barreja. Així agafes automàticament el que toca, encara que treballis dret i miris el motiu en comptes de la paleta. I com que els colors purs es queden a la vora, no s'embruten els uns als altres.

Exercici

Busca un lloc amb vista a una plaça, un encreuament o un pati i posa't 20 minuts. Agafa només els cinc tubs. Els primers cinc minuts no pintes res: barreges sis grisos amb ultramar, terra de Siena cremada i blanc, tres de càlids i tres de freds, cadascun amb una lluminositat diferent. Posa'ls com a petites taques al marge de la pàgina i anota-hi amb llapis què hi ha dins, per exemple "molta Siena, poc ultramar, blanc mitjà". Els 15 minuts restants pintes la plaça, i per a cada superfície agafes primer un dels teus sis grisos abans de desplaçar-lo, si cal, amb groc o vermell cap a la façana o cap a l'arbre.

Frases per recordar

Cinc tubs donen qualsevol color de ciutat; dotze donen inquietud. Un to mare en totes les barreges converteix colors solts en un quadre. I si has de triar entre valor i to, decideix-te sempre pel valor.