Vespre i nit: pintar la llum

De nit es capgira tot el que has après de dia. Les cases esdevenen blocs foscos, el cel llueix i una sola finestra pot sostenir tot el quadre. És justament aquí on la pintura cobrent mostra la seva força: pots posar clar sobre fosc. Amb aquarel·la hauries de reservar cada llum amb molta feina; amb acrílic o gouache pintes primer la nit i després hi punxes les llums.

Primer el fosc, la llum al final

Comença amb una base fosca d'ultramar i terra de Siena torrada. Aquests dos colors donen junts un gris profund, gairebé negre, que pots decantar en qualsevol direcció: més ultramar el fa fred i blavós, més Siena càlid i marronós. Com que controles tu mateix la barreja, es manté viva, a diferència del negre del tub, que fa que els quadres nocturns semblin de seguida apagats i morts.

Cobreix-hi tota la superfície: parets de les cases, carrer, arbres, teulades. Treballa més aviat de manera bruta i amb grans superfícies, no et calen detalls dins la foscor. Deixa que la base surti lleugerament diferent: més càlida a prop de la llum artificial, més freda als racons on no arriba cap llum. Només quan aquesta capa està posada i mig seca arriben les llums: finestres, fanals, aparadors, fars de cotxe i els reflexos sobre l'asfalt mullat. Posa-les en un groc-taronja potent, i només els nuclis més clars en blanc gairebé pur amb un toc de groc. El blanc pur del tub sembla fred i com un forat dins el quadre; una gota de groc el converteix en llum.

La inversió de valors

L'error de pensament més important en els quadres nocturns: pintem el cel automàticament més fosc que els edificis, perquè de dia hi estem acostumats. De nit sol ser al revés. Sobretot al capvespre i a la ciutat, el cel es manté durant molta estona com el valor més clar del quadre, aclarit per la llum dispersa, els núvols baixos i la resplendor de l'enllumenat del carrer. Les cases del davant s'hi retallen com a siluetes fosques.

Això vol dir, per a tu: mantén el cel clarament més clar que les teulades, i no dibuixis les arestes dels ràfecs amb la línia, sinó com a frontera dura entre clar i fosc. Si aquesta relació funciona, l'ull llegeix immediatament "nit", encara que la resta del quadre només consisteixi en tres superfícies.

Càlid contra fred

El motiu real d'una escena nocturna no és la casa ni el carrer, sinó el joc entre dues temperatures. La llum artificial és càlida: groc, taronja, de vegades un ambre rogenc. El cel del capvespre és fred: blau, blau-verd, i cap a l'horitzó sovint un violeta grisós. Com més coherentment separis aquests dos pols, més lluirà el quadre.

A la pràctica això vol dir: tot el que rep llum, ho barreges amb un raig de groc o taronja: l'ampit de la finestra, el tros de vorera sota el fanal, el costat d'un cotxe. Tot el que queda a l'ombra, ho mantens fred i blau. Evita barrejar llums càlides i fredes fins que tot es torni beix. La veïnatge entre fred i càlid genera la lluminositat, no la claredat tota sola.

Poques llums, però que comptin

Un esbós nocturn amb trenta finestres enceses sembla un cel estrellat: uniforme i avorrit. Decideix-te per un grapat de llums i dona una tasca a cadascuna. Una pot ser la més clara del quadre, dues o tres de secundàries la sostenen, la resta queda apagada o desapareix del tot dins la base. Mides, formes i distàncies diferents fan que el grup sigui interessant.

Perquè una llum brilli de veritat, li cal una aurèola. Agafa el color de la llum molt diluït amb aigua o mèdium i estira'l suaument des del nucli cap enfora amb un pinzell gairebé sec. El nucli queda dur i net, la vora es desdibuixa. Amb el gouache pots redissoldre la vora després amb un pinzell humit; amb l'acrílic has d'anar més ràpid: allà val la pena posar primer l'aurèola i el nucli dur després a sobre.

Aspectes pràctics a les fosques

Et cal un frontal, però no l'apuntis directament a la paleta: la seva llum sol ser freda i falseja qualsevol color que barregis. És millor una posició lateral o des de dalt, o bé situar-te dins la resplendor d'un aparador. De nit, de tota manera, fia't més del sistema que de l'ull: saps que la llum d'un fanal és càlida, encara que a la paleta amb prou feines ho puguis jutjar.

Compta amb dits freds i amb un assecat més lent: l'aire humit del vespre i les temperatures baixes allarguen força l'espera entre capes. Per això, planifica la base aviat, mentre encara clareja el capvespre. I si es posa incòmode, un lloc a la finestra d'un cafè no és cap traïció, sinó la solució més intel·ligent: mans calentes, llum sobre la paleta i el carrer davant teu com a motiu enllestit.

Exercici

Busca, a l'hora blava, un carrer amb unes quantes finestres il·luminades o fanals; si cal, des de la finestra. Posa un temporitzador a 25 minuts. Durant els primers deu minuts cobreix tota la superfície amb ultramar i terra de Siena torrada: el cel més clar, les cases fosques. Després posa com a màxim set punts de llum: un de gran i clar, la resta més petits i més discrets. Dona a dos d'ells una aurèola estirada suaument. Més de set està prohibit, encara que en vegis trenta.