Llum i ombra: complementaris en lloc de negre

La majoria d'esbossos amb llapis de colors s'espatllen sempre al mateix punt: el motiu funciona, els colors hi són... i llavors arriba l'ombra com una taca grisa i deixa el full apagat. Això no és culpa del teu traç, sinó de la tria de color. Les ombres són llum composta d'una altra manera, no llum que falta. En aquesta lliçó aprendràs a construir les ombres de manera que cohesionin el dibuix en lloc d'esmorteir-lo.

Les ombres no són mai negres ni grises

Mira't al carrer una paret ombrejada, millor si fa sol. No hi veus cap gris, sinó un color: blavós sobre un arrebossat groc, violeta sobre el maó vermell, gairebé turquesa sobre un mur ocre. El motiu és senzill: la zona d'ombra no rep llum directa del sol, sinó llum del cel, i aquesta és blava.

D'aquí en surt un càlcul que pots aplicar a qualsevol motiu: el color de l'ombra és el color local més el seu complementari més una mica de blau. El color local és el que té l'objecte a la llum, per exemple l'ocre d'una paret arrebossada. El complementari és el que hi ha al davant dins el cercle cromàtic i treu lluminositat al color local sense embrutar-lo: al groc i a l'ocre els correspon el violeta, al taronja el blau, al vermell el verd. El blau que hi afegeixes a sobre fa que l'ombra sembli llum de cel i no brutícia. En una paret ocre, concretament: ocre, un toc de violeta i, a sobre, indi.

Costat solell càlid, costat obac fred

Imagina't cada superfície del teu motiu com la resposta a una única pregunta: aquí hi toca el sol o no? Allà on hi toca, hi afegeixes escalfor: un groc clar, un ocre i, a les teulades, també un taronja càlid. Allà on no hi toca, vas cap al fred: blau, blau violaci, indi. Aquest pas de càlid a fred fa més per la sensació d'espai que qualsevol enfosquiment. Un edifici ja sembla volumètric si un costat és groguenc i l'altre blavós, encara que tots dos tinguin la mateixa claror.

Primer la forma de l'ombra, després els colors locals

L'ordre és decisiu. No comencis objecte per objecte: agafa l'indi i posa tota la forma de l'ombra com una sola superfície contínua, suau, amb el llapis ben pla i gairebé sense pressió. L'ombra de la cantonada de la casa, l'ombra projectada sobre la vorera, la foscor sota el ràfec, el costat ombrejat del cotxe: tot el mateix to, tot una sola forma.

Després hi poses els colors locals a sobre, travessant la frontera entre llum i ombra. La paret rep el seu ocre, la vorera el seu gris marronós, la xapa el seu vermell, tant a la llum com a l'ombra. Com que l'indi transparenta per sota, al final tot queda lligat i tens automàticament una llum unitària al dibuix. Aquest sol gest resol més problemes que qualsevol feina de detall.

Llum reflectida: el terra retorna color

Les ombres no són igual de fosques arreu. A prop del terra, una paret en ombra rep llum retornada per la vorera, la grava o l'asfalt, i justament del color d'aquest terra. Per això, a la part baixa de la zona d'ombra, hi has d'introduir un toc del color del terra des de sota: gris càlid amb asfalt, to sorra amb grava, un verd delicat amb gespa. Molt suau, només insinuat. Així la superfície sembla ventilada en lloc de tapiada, i el sòcol d'una casa se separa del terra.

Contrast al focus, vores toves i lluminoses

Els teus foscos més intensos van en un sol lloc: el focus. Pot ser la finestra del costat de l'entrada, la persona sota el ràfec, la cantonada on es troben llum i ombra. Allà pots augmentar la pressió i deixar ben nítida l'aresta entre clar i fosc.

Tot allò que queda més lluny del focus es torna més tou i més lluminós. Afluixa la pressió, deixa que les vores s'esfilagarsin, deixa paper en blanc. Un full que és dur en un punt i obert als marges es llegeix de seguida com una imatge amb llum. Un full amb el mateix contrast a tot arreu es llegeix com un patró.

Foscor sense negre

Treu el llapis negre de l'estoig i deixa'l a casa. El negre es diposita al paper com una capa tancada i greixosa, s'endú qualsevol color de sota i després gairebé no es pot retocar. La teva foscor, construeix-la amb indi més terra de Siena cremada: primer l'indi, després la Siena a sobre i, si cal, una altra vegada indi. Més indi dóna una foscor nocturna freda; més Siena, un negre marronós càlid. Ets tu qui decideix, doncs, quina temperatura té el teu punt més fosc. I com que tots dos colors continuen sent transparents, sempre hi podràs afegir alguna cosa a sobre més endavant.

Exercici

Busca, en un dia de sol, una cantonada de casa on vegis els dos costats alhora: un a la llum i l'altre a l'ombra. Posa't 20 minuts. Dibuixa la cantonada amb poques línies i després posa amb indi tota la forma de l'ombra molt suaument, la paret i l'ombra projectada a terra d'una sola tirada. El costat solell el construeixes en dues capes càlides: color local i, a sobre, groc o ocre. El costat obac el construeixes en tres capes fredes: color local, color complementari i un altre cop indi. A la part baixa de la zona d'ombra hi poses un toc del color del terra. Al final, reforça el contrast en un únic punt amb indi i terra de Siena cremada, i deixa la resta obert conscientment.