Barrejar color amb veladures

Amb els llapis de color no hi ha cap paleta on puguis provar abans. Sembla un inconvenient, però és el gran avantatge d'aquest mitjà: barreges directament dins del dibuix, capa rere capa, i pots anar desplaçant un color fins que encaixi. La condició és que sàpigues en quin ordre col·loques les capes. D'això va exactament aquesta lliçó.

La paleta és el paper

Una veladura és una capa lleugera i semitransparent a través de la qual encara veus el color de sota. Si poses groc sobre un blau pàl·lid, surt verd. Si poses vermell sobre blau, surt violeta. Taronja sobre blau no dona cap marró de capsa, sinó un gris-marró càlid i viu que no aconseguiries amb cap llapis sol. Cada capa nova modifica tot el que hi ha a sota, també quan hi passes només suaument.

Això vol dir també que no et calen trenta llapis. Amb un blau càlid i un de fred, groc, vermell i taronja arribes més lluny que amb una gran selecció on cada vegada hi perds dos minuts buscant. L'important és que apliquis les capes soltes i amb poca pressió; si no, tanques l'estructura del paper i la veladura següent ja no agafa.

Primer el clar, el fosc a sobre

L'ordre no és una qüestió de gustos. El llapis de color no cobreix realment, només omple les valls del gra del paper. Un groc clar sobre un blau fosc saturat desapareix gairebé del tot: el blau ja és dins del paper, el groc no hi troba lloc i com a molt sembla guixós. A l'inrevés sí que funciona: primer groc, fi, després blau a sobre, i pots controlar exactament com de verd es torna.

Recorda la direcció: de clar a fosc, de càlid a fred, de superfície gran a puntual. Si enfosqueixes una zona massa aviat, es queda apagada, perquè cada correcció només hi afegeix gris. Val més que t'acostis al to correcte en tres o quatre passades finíssimes que no pas forçar-lo al primer intent.

Per què el barrejat sembla més viu

Quan superposes groc i blau, els granets de pigment queden visibles l'un al costat de l'altre. A vint centímetres de distància hi veus estructura; a un metre hi veus verd. Aquesta barreja òptica vibra lleugerament, i és justament això el que la fa semblar viva. Un verd ja fet, sortit directament del llapis, en canvi és uniforme i sembla pla, sobretot en fullatge o gespa.

Per això val la pena barrejar-se el verd gairebé sempre: groc més blau per a fullatge fred a l'ombra; groc més una mica de blau més un pèl de taronja per al verd polsós de ciutat, que mai no crida tant com el de la capsa de colors.

Grisos i marrons sense llapis gris

El llapis gris de l'estoig és el parany més gran per a qui comença. Mata qualsevol superfície, perquè no té caràcter cromàtic. Els tons grisos i marrons queden molt més bonics a partir de parelles complementàries, és a dir, de colors oposats al cercle cromàtic: blau i taronja, vermell i verd, groc i violeta. Si en superposes dos, es neutralitzen mútuament.

El que és decisiu és la proporció. Més blau que taronja dona un gris pissarra fred, adequat per a l'asfalt i les teules a l'ombra. Més taronja que blau dona un gris marronós càlid per a fusta, gres o maó. Vermell sobre verd dona un gris profund i brunenc, molt bo per a obertures de finestres fosques. Així, fins i tot les teves zones més fosques es mantenen cromàtiques i lliguen amb la resta del dibuix.

Tres capes per superfície

Un sistema senzill que funciona gairebé a tot arreu: posa primer el color local, és a dir, el color que tindria l'objecte sense llum ni ombra: el vermell d'un tendal de botiga, el beix d'una façana. Fi i per tota la superfície.

Després ve el color de la llum: a les zones assolellades hi poses una veladura càlida i clara a sobre, sovint groc o un taronja suau. I finalment el color de l'ombra, normalment un blau o un violeta freds, només allà on no arriba la llum. Tres capes, tres tasques clares, i la superfície té cos de seguida sense que hagis necessitat negre enlloc.

Exercici

Calcula 20 minuts i asseu-te davant d'una façana de botiga, un quiosc o l'entrada d'una casa amb una mica de verd al davant.

Dibuixa primer, al marge del full, una filera de sis quadrets d'uns dos per dos centímetres. Omple cada quadret amb dos llapis superposats, primer el clar: groc i blau, vermell i blau, groc i vermell, blau i taronja, vermell i verd, groc i violeta. Mantén la pressió suau perquè totes dues capes quedin visibles. Això dura uns set minuts i és la teva carta de referència per a tota la resta.

Després esbossa la façana de la botiga. Per al verd del davant fes servir només groc més blau, mai un llapis verd. Per a les zones d'ombra, l'asfalt i les finestres fosques, barreja el gris amb blau més taronja i ves variant-ne la proporció perquè no tot sembli igual. En aquest exercici, el llapis gris o el negre es queden a la bossa.

Frases per recordar

Primer el clar, el fosc a sobre: a l'inrevés queda apagat. El verd i el gris te'ls barreges tu, vibren i tenen vida. I cada superfície admet tres capes: color local, color de llum, color d'ombra.