Volum: mongeta, cilindre, capsa

La figura de pals de la lliçó anterior mostra la postura, però és plana com un penjador de filferro. Una persona té profunditat: un tòrax que s'infla cap endavant, una pelvis que gira, uns braços que vénen cap a tu o se n'allunyen. Per dibuixar-ho no cal conèixer els músculs. N'hi ha prou de substituir les línies per cossos senzills que puguis imaginar en l'espai.

Tòrax i pelvis

El tòrax és la massa rígida més gran del tronc. Imagina'l com un ou amb la part ampla a dalt o com una capsa de cantons una mica arrodonits. L'ou va bé per a esbossos solts i suaus; la capsa deixa veure millor cap on mira el pit, perquè s'hi distingeixen arestes i cares.

La pelvis és la segona massa. Pensa-hi com un bol obert per dalt o com una capsa més plana. L'important és que tòrax i pelvis són dues formes separades. Entre totes dues hi ha la cintura, i allà és on el cos es mou.

Les inclinacions de la línia d'espatlles i de maluc que ja coneixes tornen a aparèixer ara com la vora superior i inferior d'aquestes dues formes. Si el maluc s'inclina, el bol s'inclina amb ell. Si el tors gira, de la capsa del tòrax en veus més el costat.

La mongeta

Per a l'esbós ràpid hi ha una drecera: la mongeta. Dibuixes tòrax i pelvis com una sola forma que sembla una mongeta, comprimida per un costat i estirada per l'altre. Quan algú s'inclina endavant, el costat de la panxa s'escurça i el de l'esquena s'allarga. Quan algú es decanta de costat, un flanc es comprimeix.

La mongeta és especialment útil quan tens poc temps. Amb un únic contorn expressa el gir i la flexió entre tors i pelvis. Si tens més temps, la tornes a separar en les dues masses.

Braços i cames com a cilindres

Braç, avantbraç, cuixa i cama es dibuixen com a cilindres, és a dir, tubs de secció rodona. Cada segment porta el seu cilindre, i els cilindres es troben als punts articulars. La cuixa és més gruixuda a dalt que al genoll i l'avantbraç s'estreny cap al canell, de manera que els pots donar un lleuger aire de con.

El truc són les seccions. Dibuixa en un o dos punts d'un cilindre una el·lipse, com si tallessis el tub. Si l'el·lipse és gairebé rodona, el membre apunta cap a tu o s'allunya. Si és estreta, el membre queda travessat respecte a la teva mirada. Cap a on es corba l'el·lipse indica a l'ull si el braç va endavant o enrere.

Les superposicions donen profunditat

Quan un braç passa per davant del cos, en tapa una part. Dibuixa aquesta superposició expressament: la línia del cilindre del davant continua sencera i la del darrere s'interromp. És la manera més senzilla de mostrar profunditat. Val el mateix per a una cama davant de l'altra o per a l'avantbraç que tapa el braç quan algú s'acosta la mà a la cara.

Ovals i rectangles de suport

Si la capsa i el cilindre encara se't resisteixen, comença per una cosa més simple. Envolta cada part del cos amb un oval o un rectangle estret: un per al cap, un per al tors, un per a la pelvis i un per a cada tram de braços i cames. Aquestes formes de construcció es dibuixen fluixes i després queden tapades. T'ajuden a comprovar les proporcions abans de traçar el contorn definitiu.

El botó «Veure l'estructura»

A les fotos amb persones, l'aplicació ofereix el botó «Veure l'estructura». Llavors el coach superposa a la persona la figura de pals, els volums del tòrax, la pelvis i els membres, i les mesures en caps. Veus on és la mongeta, com van els cilindres i quants caps fa la figura. Aquesta ajuda només serveix per entendre; el dibuix el fas tu, amb el teu ull i la teva mà.

Exercici

Dibuixa quatre figures, cadascuna en uns 4 minuts, a partir de gent en una cafeteria, al tren o de fotos. En cadascuna, comença per la figura de pals de la lliçó anterior. Després posa-hi a sobre el tòrax i la pelvis com dues capses o com una mongeta, i construeix braços i cames amb cilindres, amb almenys dues el·lipses de secció per figura. Procura que hi hagi una superposició a cada figura. Fes servir els minuts que queden per passar el contorn per sobre de la construcció. Fotografia-les totes quatre i ensenya-les al coach.