Pes i equilibri

Algunes figures semblen a punt de caure. Les proporcions són correctes, les articulacions són al seu lloc i, tot i així, la persona del paper bolca endavant o sura. El que hi falta és el pes. Tot cos dret es manté en equilibri, i quan entens com ho fa, les teves figures també s'aguanten.

Cama de suport i cama lliure

Gairebé ningú no s'està dret gaire estona amb el pes repartit per igual. Mira al teu voltant en una parada: la majoria carrega el pes sobre una cama i deixa l'altra fluixa. La que aguanta és la cama de suport; l'altra, la cama lliure.

La cama de suport acostuma a estar estirada i gairebé vertical sota el cos. La lliure es doblega una mica, amb el peu una mica de costat o endavant, de vegades recolzat només amb la punta. Si en dibuixar esbrines primer quina cama carrega, ja tens mitja postura entesa.

Contrapposto

Tan bon punt el pes descansa sobre una cama, canvia tot el cos. El maluc puja pel costat de la cama de suport i es desplaça una mica cap enfora. Per no caure, la línia de les espatlles s'inclina en sentit contrari: pel costat de la cama de suport l'espatlla baixa, per l'altre puja.

Aquest joc oposat entre espatlles i maluc s'anomena contrapposto. Ja coneixes els dos eixos de la figura de pals; ara saps per què s'inclinen l'un contra l'altre. Dibuixa la línia de maluc obliqua i la d'espatlles obliqua cap a l'altra banda, i la figura començarà a estar dreta en lloc de posar. Exagera una mica l'angle: en un esbós petit, si no, es perd.

La plomada des de la base del coll

Aquesta és l'eina més important de la lliçó. Busca en la persona el clot de la base del coll, aquella petita depressió entre les clavícules. Imagina que d'allà penja un fil amb un pes que cau en vertical. En una persona dreta, aquesta plomada arriba al peu de suport o, si el pes es reparteix entre les dues cames, entre els dos peus.

Traça la plomada com una línia fina vertical abans de dibuixar les cames. Després col·loca el peu de suport just on la línia toca a terra. Si la plomada cau fora dels peus, la figura cau, i qui la miri ho notarà de seguida encara que no sàpiga explicar per què.

Seure i recolzar-se

No només qui és dret té pes. Qui seu descarrega sobre les natges i les cuixes, i sovint també sobre un respatller o sobre els colzes a la taula. Dibuixa el seient, encara que sigui amb una ratlla, i deixa que el cos hi reposi de manera visible. La pelvis s'enfonsa una mica, l'esquena s'arrodoneix, les espatlles cauen endavant.

Qui es recolza en una paret està inclinat. La plomada des de la base del coll ja no cau sobre els peus, perquè la paret aguanta part del pes. El punt de contacte, gairebé sempre l'espatlla o el maluc, és el més important de la postura. Dibuixa'l amb claredat.

Càrrega i contrapès

La gent gairebé sempre porta alguna cosa. Amb una bossa pesant a la mà dreta, el tors s'inclina cap a l'esquerra per compensar i l'espatlla dreta baixa. Qui porta motxilla es tira una mica endavant. Qui empeny un cotxet s'hi recolza contra el manillar, amb els braços estirats, i la plomada cau per davant dels peus, perquè el cotxet sosté.

Aquestes compensacions fan creïbles les teves figures. Davant de cada persona, pregunta't: què porta i com ho contraresta?

Exercici

Busca un lloc on la gent esperi: una andana, una parada d'autobús, una parada de mercat, la cua d'una gelateria. O fes servir fotos de persones esperant. Dibuixa sis figures, cadascuna en 2 o 3 minuts. En totes, traça primer la plomada des de la base del coll, decideix quina és la cama de suport i col·loca les línies d'espatlles i de maluc en contrapposto. Almenys una figura ha d'estar asseguda o recolzada, i almenys una altra ha de portar o empènyer alguna cosa. Deixa visibles les plomades, fotografia la pàgina i ensenya-la al coach.